LA FORZA DEL DESTINO (G VERDI)

Josep Carreras, avui com a "Don Álvaro"

La forza del destino és una òpera dividida en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i libreto de Francesco Maria Piave, basat en el drama espanyol “Don Álvaro o La Fuerza del sino”, d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas, i una escena de “Wallensteins Lager” de Friederich Schiller. L’estrena es va produir al Teatre Imperial de Sant Petersburg, el 10 de novembre de 1862. Al Liceu ve veure’s per primer cop el 21 de desembre de 1872.

A Verdi li va costar molt estrenar l’òpera a San Petersburg; pels Verdi, els viatges i el clima de la ciutat van ser una gran molèstia, tot i què va ser allotjats amb tot luxe de detalls tots els mesos que van passar a la ciutat, gràcies a les cures del tenor Enrico Tamberlick, el tenor que havia de cantar el rol de Don Álvaro, i que ja coneixia la ciutat. L’estrena – prevista per 1861 – va ser cancel·lada i Verdi i la seva muller van haver d’acomodar-se per passar a Sant Petersburg unes quantes setmanes més al llarg de la tardor de 1862.

Estrenat el títol, van anar-se’n cap a Espanya, on van presentar l’òpera al Teatro Real de Madrid, amb la presència d’Isabel II, i el ja vell Duc de Rivas. Llavors van fer un viatge per Andalusia i, finalment, van marxar cap a França amb el ferrocarril.

L’any 1869 Verdi va realitzar una reforma de la partitura, eliminant algunes parts massa llargues i suprimint la mort de Don Álvaro al final, per no acomular un excés de cadàvers en l’escena final de l’òpera. Però el més significatiu va ser l’afegit de la famosa obertura que no constava a la versió original i on hi apareixen els motius musicals (els coneguts com a “leitmotive” quasi a l’estil wagnerià), i que inclouen el cèlebre tema del “destí”.

La forza del destino va incorporar-se al repertori habitual de molts teatres. La seva presència va desaparèixer durant els anys 20, però va reaparèixer abans de la segona Guerra Mundial.

Si voleu recordar o conèixer aquest títol, podeu descarregar-lo del podcast dels Moments d'Òpera.