A l’edició d’ahir vam conèixer el verisme a través de la que es considera la primera òpera verista: la darrera escola operística del segle XIX, que pretén explicar amb cruesa la veritat.
En el cas d’avui, haurem d’imaginar-nos una representació operística en la qual els personatges es dediquen al teatre, així tenim teatre a dins del teatre. La realitat, per tant, en escena.
Aquesta mitjanit seguim coneixent el verisme, i ho fem amb una òpera que la proper temporada podrem veure escenificada al Gran Teatre del Liceu: Adriana Lecouvreur, de Francesco Ciléa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada